Somos un instituto que hace muchas cosas interesantes, divertidas, creativas. . . En muchos centros sucede esto mismo, lo sabemos. Pero también somos conscientes de que hacer memoria histórica es importante. Nuestra intención es poder recoger algunas de estas experiencias. Ya contamos con una revista y una página web fantásticas y pretendemos trabajar en esta misma dirección. La finalidad no es otra que jugar una vez más con las letras, con las palabras, con las imágenes, con los sonidos, con los colores. . . y a través de ellos comunicar, compartir, ilusionarnos y recrear momentos mágicos del mundo de la enseñanza. El objetivo es hacerlo a través de la fantástica mirada de los alumnos. Con su ingenio y su percepción iremos construyendo este blog.
After our first dayin Germany, we took different routes. Some of
us went to Düsseldorf, Amsterdam, or other places, but we will explain the trip
of Quim and me Pau. On Saturday I was in Düsseldorf all day withAaron, Albert and Edgar, we visited a really
strange but cool museum, which was called K-21. On the other hand Quim went to
a village called Schloss Burg. There was a very big castle and he had a great
time.
On Sunday, I went to a quarry near Düsseldorf. It
provides the material for producing enough energy for all the towns around the
city. Later I went to a minigolf called Moonlight (it glowed in the dark!).
Quim went to Amsterdam, in the Netherlands. He saw lots of things, such as its
most famous square, the flowers market, the Red Light District and the biggest
church. He enjoyed it a lot and he went around the town in a boat.
Gracias a este intercambio tanto Quim como yo
hemos aprendido muchas palabras y hemos practicado mucho alemán.Aunque
escucharlo todo el día puede llegar a ser agotador, ha sido una experiencia
única y sin dudarlo un segundo nos quedaríamos una semana más. También ha sido
una gran semana y nuestras compañeras se han asegurado de que sea inolvidable.
Hemos visitado muchos sitios rodeados de amigos y nos lo hemos pasado en
grande, ¿qué más se puede pedir?
Nos ha gustado mucho este proyecto porque nos ha ayudado a todos a acabar de entender el tema de la publicidad y a trabajarlo de una manera más divertida. Hemos disfrutado más realizando el anuncio en vídeo que cuando hicimos el fotográfico, ya que estamos más acostumbrados a verlos en la televisión.
Nos ha gustado mucho este proyecto porque nos ha ayudado a todos a acabar de entender el tema de la publicidad y a trabajarlo de una manera más divertida. Hemos disfrutado más realizando el anuncio en vídeo que cuando hicimos el fotográfico, ya que estamos más acostumbrados a verlos en la televisión.
Tots estàvem esperant el gran dia, l’11 de desembre, divendres. Estàvem a punt de viure noves experiències amb estudiants alemanys que ja coneixíem. Eren les 8 del matí i tots estàvem mig adormits a l’estació de tren. Després de xerrar una mica, fer les últimes fotos i acomiadant-nos dels pares, ens vam dirigir cap al Flughafen de Barcelona. Al cap d’una hora i mitja ja hi érem. Després de facturar i passar pel control de seguretat vam entrar a l’avió. Durant el trajecte uns escoltaven música, altres dormien i d’altres cridaven de nervis. En arribar a Hamburg tots els alemanys ens van rebre sehr froh i amb barrets de pare Noel. Vam estar cadascú amb la seva família tot el cap de setmana fins diumenge, quan vam anar a l’estadi d’Hoquei d’Hamburg.
EISHOCKEY Amb les parelles d’intercanvi, companys de l’institut i els professors vam anar a veure un partit d’hoquei del Hamburg Freezers. A l’hora de presentar els jugadors, pel megàfon en deien el nom i el públic en deia el cognom mentre uns focus il·luminaven el jugador. A la mitja part sortien a fer un espectacle com per exemple una carrera en què havien de recollir Bäume amb trineus. Durant el partit la gent estava molt animada i no paraven d’animar, al davant teníem els aficionats que cada setmana van a veure els partits i que no paraven d’animar i cantar. Ens va sorprendre que un esport que en el nostre país no és tan popular, allà estigués molt ben considerat i la gent hi anés tant animada i a fer espectacle. El partit ens va agradar, però l’espectacle que es munta al seu voltant ens va encantar. I el fet de guanyar 6 a 5 va acabar d’arrodonir el dia. Com a curiositat en Fèlix i la Mireia van estar ballant i van sortir per la pantalla gegant que hi havia sobre la pista!!!
DER GESELLSCHAFTSTANZ La nit del dissabte alguns dels alumnes vam tenir l’oportunitat d’atendre a un ball de saló. No es tractava d’una activitat de l’escola, sinó d’una extraescolar oberta a tot el barri. Per poder estar a l’alçada de l’esdeveniment, vam necessitar tot el dia per preparar-nos: perruqueries, maquillatge, vestits, etc. Cap als volts de les sieben Uhr la festa va començar a l’àtic d’un edifici del centre de la ciutat. Aquell dia hi vam assistir en Pau, la Maria i la Mar, però uns dies abans hi havien anat la Julie i l’Anna. El que cap de nosaltres mai no hauria imaginat és el nivell d’elegància que hi havia en l’ambient: esmòquings, corbates, tacons, vestits de gala… Els cambrers passejaven amunt i avall amb les safates plenes alhora que d’altres ens acompanyaven fins a les nostres taules. La decoració encaixava a la perfecció amb la situació. La festa es va obrir amb un ballet en grup i després hi van haver demostracions d’actuacions en parella, hip-hop, balls amb els pares i Schlusstanz amb l’himne d’Hamburg, un dels pocs balls dels quals els catalans vam poder participar.
DUNGEON El 16 de desembre els alemanys es van quedar a l’institut mentre nosaltres exploràvem la ciutat. Al matí vam fer una ruta guiada per la ciutat amb una guia molt simpàtica que ens va explicar les peculiaritats d’aquesta ciutat Hanseàtica tan important. Però d’aquell dia recordem amb especial emoció l’activitat que vam fer durant l’Abend: el Hamburg Dungeon, un passatge del terror situat a la part vella de la Stadt on hi ha l’antic port. Encara que les explicacions estiguessin en Deutsch, vam poder entendre bastant gut el que ens explicaven perquè anem aprenent alemany i perquè la nostra Lehrerin d’alemany, Núria Profitós, va estar traduint-nos les explicacions simultàniament. Fins i tot alguns actors van ser tan nett de parlar-nos en anglès. Allà vam aprendre part de la història de la ciutat d’una manera diferent. Els actors caracteritzaven la Leute que va viure totes les desgràcies que ha sofert Hamburg, com inundacions, incendis, pirates, etc. Ho vam trobar una activitat sehr interessant i original perquè vam poder barrejar diversió, por i aprenentatge.
LÜBECK L’endemà tots junts vam agafar el tren cap a Lübeck, una ciutat bonica situada a 76km, és a dir, 1h i 15min d’Harburg (el barri d’Hamburg on vivíem). Aquesta ciutat és famosa per la venta del Massapà. La recordem pel Weihnachstmarkt i per la meravellosa botiga de TOT a 1€. El primer que vam veure va ser la Stadttor anomenada Holstenor. Vam visitar diferents Gebäude i ens va cridar l’atenció el color turquesa de les teulades que eren de coure i s’havien oxidat amb el temps.
KUNSTHALLE En tornar de Lübeck, vam aprofitar que estàvem al centre d’Hamburg per anar a visitar la Kunsthalle, on podem trobar gran varietat d’obres de diferents estils. En especial ens vam fixar en un quadre que ens va explicar el nostre professor de socials, en Miquel Ribas, Der Wanderer über dem Nebelmeer[1]. Només vam poder estar-hi durant una hora ja que el museu tancava a les 18:00h, però tot i així ens va agradar molt. Una anècdota és que l’Anna Sànchez va veure un home estirat al terra i va dir que era un quadre interactiu, ja que li semblava que estava parlant. Després es va adonar que era un home que estava escoltant un clip de vídeo per a una activitat. Va ser molt interessant. La Marta Comellas, la professora d’anglès va enamorar-se d’un quadre i va voler que li féssim una foto per mantenir-la com a record. Una sortida molt divertida i didàctica. Aquell dia va acabar d’allò més bé amb un sopar conjunt d’alemanys i catalans, sense professores!
EL COMIAT Però divendres ja era l’últim dia a Alemanya. Tots molt tristos ens vam aixecar d’hora i ens vam dirigir cap a l’Immanuel Kant Gymnasium. Al cap de dues hores de classe ens vam acomiadar dels nostres alemanys i vam anar cap a l’aeroport en bus. Gairebé no hi cabíem. En facturar ens vam adonar que ens acabaven d’endarrerir el vol 30 minuts, així que vam fer temps mirant botigues i dinant poca cosa (tot era massa car). Finalment va arribar el moment d’acomiadar-nos. Tots vam acabar plorant com magdalenes i abraçant-nos els uns als altres, recordant aquesta gran Erfahrung plena de riures, plors, amistat i moments inoblidables.
Gràcies Hamburg! Danke Hamburg!
[1] El navegant sobre un mar de boira, de David Caspar Friedrich.
La verdad es que esta manera de trabajar me gusta muchísimo. A la hora de exponerlo en clase tengo ciertas dificultades: nervios, inseguridades… Pero sinceramente pienso que se deberían hacer más cosas de este tipo porque es una buena forma de aprender aunque trabajar en equipo no siempre sea fácil.
El 13 de desembre vam anar a veure un partit d’hockey del Hamburg Freezers juntament amb les parelles d’intercanvi, companys de l’institut i els professors.
A l’hora de presentar els jugadors, pel megàfon en deien el nom i el públic en deia el cognom mentre uns focus il·luminaven el jugador. A la mitja part sortien a fer un espectacle com per exemple una carrera en què havien de recollir arbres amb trineus. Durant el partit la gent estava molt animada i no paraven d’animar, en front nostre teníem els aficionats que cada setmana van a veure els partits i que no paraven d’animar i cantar. Ens va sorprendre que un esport que en el nostre país no és tan popular, allà estigués molt ben considerat i la gent hi anés tant animada i a fer espectacle. Per cada gol que feien els Freezers anunciaven el jugador que havia marcat més el dels altres gols i sempre deien que l’equip contrari no havia fet cap gol, però no era veritat ja que el marcador final va ser de 6-5. Era tot un espectacle.
Com a curiositat en Fèlix i la Mireia van estar ballant i van sortir per la pantalla que hi havia sobre la pista.
Ens va agradar molt aquesta experiència, va ser molt divertit i entretingut i tant els alemanys com nosaltres ho vam gaudir molt.
DER GESELLSCHAFTSTANZ / Ball de saló (Maria Sánchez i Mar Herrera)
La nit del dissabte alguns dels alumnes vam tenir l’oportunitat d’atendre a un ball de saló. No es tractava d’una activitat de l’escola, sinó d’una extraescolar oberta a tot el barri.
Degut a l’esdeveniment, vam necessitar tot el dia per preparar-nos: perruqueries, maquillatge, vestits, etc.
Cap als volts de les sieben Uhr la festa va començar a l’àtic d’un edifici del centre de la ciutat. Aquell dia hi vam assistir en Pau, la Maria i la Mar, però uns dies abans hi havien anat la Julie i l’Anna.
El que cap de nosaltres mai hauríem imaginat és el nivell d’elegància que hi havia en l’ambient: esmòquings, corbates, tacons, vestits de gala… Els cambrers passejaven amunt i avall amb les safates plenes alhora que altres ens acompanyaven fins a les nostres taules. La decoració encaixava a la perfecció amb la situació.
La festa es va obrir amb un ballet en grup i després hi van haver demostracions d’actuacions en parella, hip-hop, balls amb els pares i ein ende Tanz amb l’himne d’Hamburg, on nosaltres també hi vam participar.
Va ser una experiència nova i diferent i ens ho vam passar molt bé, encara que ens hagués agradat participar una mica més, ja que ens vam estar quasi tota la nit asseguts a la taula.
LÜBECK (Fèlix Viader i Helen Conesa)
Lübeck està situat a 76km, és a dir, 1h i 15min d’Harburg, on vivíem. Aquesta ciutat és famosa per la venta del Massapà. La recordem pel Weihnachstmarkt i per la meravellosa botiga de TOT a 1€. El primer que vam veure va ser la Stadttor anomenada Holstenor. Vam visitar diferents Gebäude i ens va cridar l’atenció el color turquesa de les taulades que eren de coure i s’havien oxidat amb el temps.
DUNGEON (Núria Moreno i Anna Sánchez)
El 16 de desembre vam realitzar diferents actvitats sense els nostres companys alemanys d’intercanvi. Aquella mateixa Abend vam anar al Hamburg Dungeon, un passatge del terror situat a la part vella de la Stadt on hi ha l’antic port. Encara que les explicacions estiguessin en Deutsch, vam poder entendre bastant gut què ens explicaven, encara que la nostra Lehrerin d’alemany, Núria Profitós, va estar traduint-nos les explicacions simultàniament. Fins i tot alguns actors van ser tan nett de parlar-nos en anglès. Allà vam aprendre part de la història de la ciutat d’una manera diferent. Els actors caracteritzaven la Leute que va viure totes les desgràcies que ha sofert Hamburg, com inundacions, incendis, pirates, etc. Ho vam trobar una activitat sehr interessant i original perquè vam poder barrejar diversió, por i aprenentatge.
KUNSTHALLE (Berta Parera, Marta Pera i Mireia Jordà)
El dimecres, quan vam tornar de Lübeck, vam aprofitar que estàvem al centre d’Hamburg per anar a visitar la Kunsthalle, on podem trobar gran varietat d’obres de diferents estils. En especial ens vam fixar en un quadre que ens va explicar el nostre professor de socials, en Miquel Ribas, ‘’Der Wanderer über dem Nebelmeer’’. Només vam poder estar-hi durant una hora ja que el museu tancava a les 18:00h, però tot i així ens va agradar molt. Una anècdota és que l’Anna Sànchez va veure un home estirat al terra i va dir que era un quadre interactiu, ja que li semblava que estava parlant. Després es va adonar que era un home que estava escoltant un clip de vídeo per a una activitat. Va ser molt interessant. La Marta Comellas, la professora d’anglès va enamorar-se d’un quadre i va voler que li féssim una foto per mantenir-la com a record. Una sortida molt divertida i didàctica.
ARRIBADA A HAMBURG I EL COMIAT: (Julie Wollenweber, Yeray Freire)
Tots estàvem esperant el gran dia, l’11 de desembre, divendres. Estàvem a punt de viure noves experiències amb estudiants alemanys.
Eren les 8 del matí i tots estàvem mig adormits a l’estació de tren. Després de xerrar una mica, fer les últimes fotos i acomiadant-nos dels pares, ens vam dirigir cap a l’aeroport de Barcelona. Al cap d’una ’hora i mitja ja hi érem. Després de facturar i passar pel control de seguretat vam entrar a l’avió. Durant el trajecte uns escoltaven música, altres dormien i d’altres cridaven de nervis.
En arribar a Hamburg tots els alemanys ens van rebre molt contents i amb barrets de pare Noel. Vam estar cadascú amb la seva família tot el cap de setmana fins diumenge, quan vam anar a l’estadi d’Hockey d’Hamburg.
Últim dia de la setmana a Alemanya, tots molt tristos ens vam aixecar d’hora i ens vam dirigir cap a l’Immanuel Kant Gymnasium. Al cap de dues hores de classe ens vam acomiadar dels nostres alemanys i vam anar cap a l’aeroport en bus. Gairebé no hi cabíem
En facturar ens vam adonar que ens van endarrerir el vol 30 minuts, així que vam fer temps mirant botigues i dinant poca cosa (tot era massa car). Finalment va arribar el moment d’acomiadar-nos. Tots vam acabar plorant com magdalenes i abraçant-nos els uns als altres, recordant aquesta gran experiència plena de riures, plors, amistat i moments inolvidables.
