Els alumnes de 3r d’ESO a l’assignatura de MÚSICA fan un
treball audiovisual a partir de l’estudi d’un estil musical actual, des del
blues fins la música electrònica.
Aquí en teniu tres mostres del curs 2012-2013:
SOUL:
Respect d’Aretha Franklin. Otis Redding va escriure i
fer un primer enregistrament d’aquesta cançó l’any 1965 però la versió més
coneguda és la que en va fer Aretha Franklin dos anys més tard. Respect es va convertir en un Hit i va
fer l’Aretha Franklin la Reina del Soul. La cançó és també un himne a
l’emanipació i l’alliberament de moltes dones, cansades, exhaustes, fartes de
sacrificar-se, de no rebre res a canvi i de no dir res davant les agressions de
l’autoritat masculina. Demanen respecte i la fi d’un ordre injust amb una
impressionant autoritat sexual, cosa que en aquella època era inusual i molt
valent.
La versió que en fan la Lorena....., Laura Hamú, ........ mostra aquesta situació amb una
molt bona caracterització i posada en escena.
PUNK:
Blitzgrieg Bop de The Ramones. Cançó de l’any 1975
considerada una de les més emblemàtiques del punk rock. El seu significat és
vague i obscur. “Blitzgrieg” es pot traduir com a “Guerra Llampec” i era la
tàctica de guerra que utilitzava l’Alemanya nazi durant la 2ª Guerra Mundial.
Consistia en un atac directe i ràpid per destruir les defenses dels territoris
envaïts i així conquerir-los més ràpid. Segons alguns, la cançó parla de la
violència de les bandes de carrer. Per altres és, senzillament, una cançó per
passar-ho bé amb el seu famòs cor al principi “hey...ho...let’s go”.
La versió que en van fer Ruben Pubill, Víctor Esteve, Pau.......... i Joan Riera incorpora
elements que recorden la idea de la guerra llampec però el to predominant és
molt humorístic.
FUNK:
Thriller de Michael Jackson.
De l’any 1982 inclosa a l’àlbum del mateix nom que va convertir Jackson en una
de les estrelles indiscutibles del pop i li va permetre superar moltes barreres
racials dins la indústria de la música. Va batre rècords de vendes, de premis i
va arribar a pràcticament tots els racons del planeta. Possiblement el vídeo de
la cançó hi va ajudar. Michael Jackson va transformar el vídeo musical en una
forma d’art i una eina de promoció mitjançant l’ús de complexes històries,
rutines de ball i efectes especials.
La versió de l’Àlex Arenas i de la Rashida..... amb
l’ajut de molts amics de l’institut intenta reproduir el vídeo original. Molt
bones localitzacions, una treballada caracterització i bona coordinació en les
coreografies. Ho té tot per ser un èxit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada