Coreografia d’Ohad Naharin
interpretada pels alumnes de la companyia IT Dansa
Sortida dels alumnes de 2n de
batxillerat d’arts escèniques, música i dansa, curs 2013-2014
“Si us plau apaguin els mòbils, benvinguts a Kamuyot”.
Aquestes van ser les paraules prèvies a l’espectacle. De ben segur que cap de
nosaltres sabia què esperar d’aquell show, però puc afirmar amb total seguretat
que no era res que poguessim imaginar.
Avui en dia vivim en una societat relativament
interessada per la cultura, ens creiem promotors de l’art pel simple fet
d’assistir a algunes exposicions o per haver vist algun documental sobre alguna
disciplina artística. Tenim tants mitjans al nostre abast, que la idea d’anar
al teatre o als museus ens sembla poc pràctica i, evidentment, en les nostres
vides accelerades i ultraocupades, és impossible trobar temps per aquestes
coses. A més un cop allà, passarem a ser simples espectadors de l’espectacle i,
si és així, llavors potser qualsevol pot ocupar el nostre lloc. Si les teves espectatives
vers Kamuyot són semblants a les que
acabo de descriure, llavors sento dir-te que estas molt equivocat.
En primer lloc et trobaràs amb l’estranya sensació de
formar part de l’escenari, hauràs de fer dos papers: espectador i intèrpret. Si
el primer no et sorprèn, espera a preguntar-te de què va l’espectacle. El teu
cap serà assaltat per un seguit de teories i quan creguis que tens la solució,
el ritme canviarà i hauràs de començar de zero, anant més enllà perquè és aqui
on radica la màgia de la dansa contemporània: en el que és capaç de transmetre,
deixant així obert un món de possibilitats.
Rebeca Palomino 2n Batxillerat C curs 2013-2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada