Amb aquest treball he après el paper de la dona durant un període d’homes treballadors, he pogut fer una recerca detallada i he conegut a persones especials amb un passat extraordinari. Els meus propòsits eren informar la gent que desconeix aquest mètode i no sap que es va establir durant uns anys a Canet, exposar els incomptables beneficis que aquesta va suposar i fer que gaudissin de la pedagogia referent als nens que va plantejar Maria Montessori. A més, com a filla de Canet de Mar, per a mi era important conèixer la seva història i la vinculació d’aquests fets amb la trajectòria de la meva família. El suport i la saviesa de professionals en el camp històric com Yolanda Serrano (arxivera de Canet), el Centre d’Estudis Canetencs i el professor d’universitat Jordi Pomés; i de testimonis oficials d’aquesta escola i els seus professors com Adela Illa, Elvira Maynat, Teresa Brugarola i Roser Utzet van complementar la part emotiva i històrica del meu treball.
Durant els dos anys que he estat fent el Treball de Recerca he visitat una Escola Montessori, he llegit llibres, he vist documentals i he analitzat articles. També, durant la primera quinzena de juliol, vaig assistir al Jove Campus de Recerca de Universitat de Girona on vam poder avançar el nostre treball amb el suport de professionals en el camp. En un principi volia plantejar un estudi comparatiu entre el mètode Montessori i el pla de treball de les dues escoles públiques de Canet per veure les diferències o similituds, però després d’entrevistar-me amb les directores de les dues escoles públiques de Canet de Mar (de l’Escola Misericòrdia amb Montse Castañer i de l’Escola Turó del Drac amb l’Àngels Ferrer), veure l’amplitud del treball i la limitació del temps, vaig decidir només centrar-ho a explicar el mètode i la història de l’escola Montessori de Canet. I després d’haver volgut saber la repercussió i la importància de l’Escola Montessori a Canet de Mar, he arribat a la conclusió que sense la Maria Montessori i tots els pedagogs que van fer la seva aportació a la societat durant el segle XX, segurament encara estudiaríem de la mateixa manera que ho feien durant el segle XIX (sense llibertat, amb la religió imposada i aprenent com lloros tot el temari sense gaudir de les assignatures). Després de saber la nota del Treball de Recerca ja tenia clar que volia presentar-lo a varis concursos i un d’ells va ser el Premi Raimon Bonal. No tenia clar si finalment el guanyaria o no, però el meu esforç va ser recompensat. Fer el Treball de Recerca amb ganes i passió, no distreure’m i dedicar-me majoritàriament a la seva elaboració i voler treure una bona nota va servir-me perquè el resultat fos excel·lent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada