EISHOCKEY/ ICE HOCKEY ( Kevin Mejia i Pau Ponsa)
El 13 de desembre vam anar a veure un partit d’hockey del Hamburg Freezers juntament amb les parelles d’intercanvi, companys de l’institut i els professors.
A l’hora de presentar els jugadors, pel megàfon en deien el nom i el públic en deia el cognom mentre uns focus il·luminaven el jugador. A la mitja part sortien a fer un espectacle com per exemple una carrera en què havien de recollir arbres amb trineus. Durant el partit la gent estava molt animada i no paraven d’animar, en front nostre teníem els aficionats que cada setmana van a veure els partits i que no paraven d’animar i cantar. Ens va sorprendre que un esport que en el nostre país no és tan popular, allà estigués molt ben considerat i la gent hi anés tant animada i a fer espectacle. Per cada gol que feien els Freezers anunciaven el jugador que havia marcat més el dels altres gols i sempre deien que l’equip contrari no havia fet cap gol, però no era veritat ja que el marcador final va ser de 6-5. Era tot un espectacle.
Com a curiositat en Fèlix i la Mireia van estar ballant i van sortir per la pantalla que hi havia sobre la pista.
Ens va agradar molt aquesta experiència, va ser molt divertit i entretingut i tant els alemanys com nosaltres ho vam gaudir molt.
DER GESELLSCHAFTSTANZ / Ball de saló (Maria Sánchez i Mar Herrera)
La nit del dissabte alguns dels alumnes vam tenir l’oportunitat d’atendre a un ball de saló. No es tractava d’una activitat de l’escola, sinó d’una extraescolar oberta a tot el barri.
Degut a l’esdeveniment, vam necessitar tot el dia per preparar-nos: perruqueries, maquillatge, vestits, etc.
Cap als volts de les sieben Uhr la festa va començar a l’àtic d’un edifici del centre de la ciutat. Aquell dia hi vam assistir en Pau, la Maria i la Mar, però uns dies abans hi havien anat la Julie i l’Anna.
El que cap de nosaltres mai hauríem imaginat és el nivell d’elegància que hi havia en l’ambient: esmòquings, corbates, tacons, vestits de gala… Els cambrers passejaven amunt i avall amb les safates plenes alhora que altres ens acompanyaven fins a les nostres taules. La decoració encaixava a la perfecció amb la situació.
La festa es va obrir amb un ballet en grup i després hi van haver demostracions d’actuacions en parella, hip-hop, balls amb els pares i ein ende Tanz amb l’himne d’Hamburg, on nosaltres també hi vam participar.
Va ser una experiència nova i diferent i ens ho vam passar molt bé, encara que ens hagués agradat participar una mica més, ja que ens vam estar quasi tota la nit asseguts a la taula.
LÜBECK (Fèlix Viader i Helen Conesa)
Lübeck està situat a 76km, és a dir, 1h i 15min d’Harburg, on vivíem. Aquesta ciutat és famosa per la venta del Massapà. La recordem pel Weihnachstmarkt i per la meravellosa botiga de TOT a 1€. El primer que vam veure va ser la Stadttor anomenada Holstenor. Vam visitar diferents Gebäude i ens va cridar l’atenció el color turquesa de les taulades que eren de coure i s’havien oxidat amb el temps.
DUNGEON (Núria Moreno i Anna Sánchez)
KUNSTHALLE (Berta Parera, Marta Pera i Mireia Jordà)
El dimecres, quan vam tornar de Lübeck, vam aprofitar que estàvem al centre d’Hamburg per anar a visitar la Kunsthalle, on podem trobar gran varietat d’obres de diferents estils. En especial ens vam fixar en un quadre que ens va explicar el nostre professor de socials, en Miquel Ribas, ‘’Der Wanderer über dem Nebelmeer’’. Només vam poder estar-hi durant una hora ja que el museu tancava a les 18:00h, però tot i així ens va agradar molt. Una anècdota és que l’Anna Sànchez va veure un home estirat al terra i va dir que era un quadre interactiu, ja que li semblava que estava parlant. Després es va adonar que era un home que estava escoltant un clip de vídeo per a una activitat. Va ser molt interessant. La Marta Comellas, la professora d’anglès va enamorar-se d’un quadre i va voler que li féssim una foto per mantenir-la com a record. Una sortida molt divertida i didàctica.
ARRIBADA A HAMBURG I EL COMIAT: (Julie Wollenweber, Yeray Freire)
Tots estàvem esperant el gran dia, l’11 de desembre, divendres. Estàvem a punt de viure noves experiències amb estudiants alemanys.
Eren les 8 del matí i tots estàvem mig adormits a l’estació de tren. Després de xerrar una mica, fer les últimes fotos i acomiadant-nos dels pares, ens vam dirigir cap a l’aeroport de Barcelona. Al cap d’una ’hora i mitja ja hi érem. Després de facturar i passar pel control de seguretat vam entrar a l’avió. Durant el trajecte uns escoltaven música, altres dormien i d’altres cridaven de nervis.
En arribar a Hamburg tots els alemanys ens van rebre molt contents i amb barrets de pare Noel. Vam estar cadascú amb la seva família tot el cap de setmana fins diumenge, quan vam anar a l’estadi d’Hockey d’Hamburg.
Últim dia de la setmana a Alemanya, tots molt tristos ens vam aixecar d’hora i ens vam dirigir cap a l’Immanuel Kant Gymnasium. Al cap de dues hores de classe ens vam acomiadar dels nostres alemanys i vam anar cap a l’aeroport en bus. Gairebé no hi cabíem
En facturar ens vam adonar que ens van endarrerir el vol 30 minuts, així que vam fer temps mirant botigues i dinant poca cosa (tot era massa car). Finalment va arribar el moment d’acomiadar-nos. Tots vam acabar plorant com magdalenes i abraçant-nos els uns als altres, recordant aquesta gran experiència plena de riures, plors, amistat i moments inolvidables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada