La
definició més generalitzada del terme dansa-teatre (tanztheater) ens remet a la
unió de la dansa genuïna i els mètodes del teatre creant una nova forma de
dansa que, en contrast amb el ballet clàssic, està molt vinculada a la realitat
i a les emocions humanes. El terme ja havia estat utilitzat per membres del
moviment expressionista alemany dels anys 20 que volien distanciar-se de les
tradicions del ballet clàssic.
La
dansa teatre abasta des del moviment corporal en la seva més àmplia accepció
fins l’ús de la paraula, el cant, la música en viu, el teatre, l’ús de l’espai,
l’escenografia, la il•luminació, el vestuari.. totes les disciplines unides a
l’entorn d’una reflexió existencial que es tradueix en un tema concret.
Generalment no hi ha un diagrama narratiu sinó que es presenten situacions
referides als conflictes humans i estimulant a l’espectador a identificar-se i
reflexionar sobre certes línies de pensament.
Una
de les representats més conegudes d’aquest corrent fou Pina Bausch que afirmava
no estar interessada en com es mou la gent sinó en què és el que els mou.
Els alumnes de l’assignatura
d’Història de la Música i de la Dansa de 2n de Batxillerat, dediquem el darrer
trimestre a crear petits muntatges de dansa-teatre. Fer-ho al final permet
haver adquirit recursos i treballat habilitats que ara es podran posar en
pràctica. No només destreses físiques sinó també eines relatives al procés
creatiu i als paràmetres en els que es mouen tant la dansa com el teatre.
A partir d’un text i les idees
que aquest els aporti, els alumnes hauran de crear un muntatge que integri
moviment, text, efectes de so o música. Tots els membres del grup han de
participar en tot, cap d’ells pot només ballar o només fer música o només
dramatitzar. No és necessari un fil argumental narratiu, l’abstracció és un
dels objectius, però això dependrà del que cada grup proposi.
Donades les característiques
de la matèria, la part més important del muntatge és el moviment, la creació de
moviments originals i la seva relació amb les idees del text escollit. Buscar
moviments tenint en compte el que hem treballat a classse sobre les
possibilitats de moviment i de relació, sobre la relació amb la gravetat, sobre
la relació entre els ballarins, sobre les reaccions del cos en l’expressió de determinades
emocions, sobre l’ús de l’espai. Buscar parts del cos que potser no es mouen
mai i intentar sentir què passa quan les movem: explorar!
Els grups presenten el seu
muntatge en directe a la Cúpula dels Comediants. Aquí en teniu unes mostres:
Curs
2013-2014:
Grup 1: Andrea Muñiz, Rebeca
Palomino, Eudald Payés i David Solans. Muntatge inspirat en l’inici de La Metamorfosi de Franz Kafka i el poema
Viceversa de Mario Benedetti.
Grup 2: Gisela Llargués,
Roland Planas, Carla Tamborra, Alexandra Vega i Ariadna Zuliani. A partir dels
poemes Análisis del retorno de Mario
Benedetti i Las Manos de Miguel
Hernández.
Grup 3: Isaac Caparrós, Paula
Medina, Eva Navarra, Alba Reina i Ariadna Soetekou. A partir del poema Romance de la luna de Federico Garcia
Lorca.
Curs
2014-2015:
Grup 1: Joel Guardeño, Miranda
Lyon, Claudia Rubio i Valentina Brest. Títol:Tus, Jos a partir del text Cartas para Claudia de Jorge Bucay
Grup 2: Aina Dulsat, Oriol
Martín, Mar Poveda, Andrea Sánchez. Títol: Ens
demanen silenci a partir del poema Silenci
de Vicent Andrés Estellès
Grup 3: Andrea Enrich, Savanne
Ribelles, Sergio Pascual, Mar Urbinstondo. Títol: El buscador inspirat en un
dels relats del llibre Contes per pensar
de Jorge Bucay
Avui en dia vivim en una societat relativament
interessada per la cultura, ens creiem promotors de l’art pel simple fet
d’assistir a algunes exposicions o per haver vist algun documental sobre alguna
disciplina artística. Tenim tants mitjans al nostre abast, que la idea d’anar
al teatre o als museus ens sembla poc pràctica i, evidentment, en les nostres
vides accelerades i ultraocupades, és impossible trobar temps per aquestes
coses. A més un cop allà, passarem a ser simples espectadors de l’espectacle i,
si és així, llavors potser qualsevol pot ocupar el nostre lloc. Si les teves espectatives
vers Kamuyot són semblants a les que
acabo de descriure, llavors sento dir-te que estas molt equivocat.
En primer lloc et trobaràs amb l’estranya sensació de
formar part de l’escenari, hauràs de fer dos papers: espectador i intèrpret. Si
el primer no et sorprèn, espera a preguntar-te de què va l’espectacle. El teu
cap serà assaltat per un seguit de teories i quan creguis que tens la solució,
el ritme canviarà i hauràs de començar de zero, anant més enllà perquè és aqui
on radica la màgia de la dansa contemporània: en el que és capaç de transmetre,
deixant així obert un món de possibilitats.
